Principal arrow Ser gai a la Policia
Ser Gai a la Policia | Imprimir |

Entenent la realitat del treballador gai a la policia


Image

La invisivibilitat del col·lectiu homosexual

A diferència d’altres minories, les persones gai, lesbianes, bisexuals o transexuals, no son identificables i si la pròpia persona no ho comunica no és coneix. Així doncs en ambients de treball es pot considerar que els gais son invisibles. De la mateixa forma la homofobia envers aquest grup també ho és.

Molta gent té parents, amics o companys que son gais. El percentatge de població que s’identifica com a gai és d’almenys el 10%. Pel que fa als bisexuals es creu que aquest augmenta significativament. La proporció de gais a la policia s’entén que probablement es mantingui en la mateixa intensitat que a la resta de la societat. No hi ha cap raó per pensar que n’hi hagi menys o més.

De la mateixa forma que els heterosexuals, els gais valoren molt els vincles familiars i d’amistat. Cal posar-se en el lloc dels que amaguen la seva condició i experimentar la frustració que suposa no poder parlar de les persones que s’estima a la feina, o d’esquivar preguntes que fan referència a la vida privada. La mentida continuada, o el fet d’evitar certes converses, provoca que molta gent visqui aquesta situació amb una forta tensió emocional interna.

Sortir de l'armari

L’expressió “sortir de l’armari” descriu el procés mitjançant pel qual una persona gai explica a algú, de forma pública o privada, la seva orientació sexual. Molta gent opta per mantenir-se a dins de l’armari per por a represàlies, incomprensió o efectes sobre la vida professional. Encara avui hi ha pocs policies que s’hagin sentit prou segurs per sortir de l’armari.

La proporció de policies fora de l’armari o en qualsevol altre organització és indicativa del clima laboral del lloc. Un liderat implicat en els treballadors, i el missatge clar de que no es toleren actes de discriminació, i aquest cas homòfobs, son senyals indispensables per als gais per donar el pas de sortir de l’armari.

Abans d’iniciar el procés de sortir les persones fan una valoració de riscos. La decisió pot estar influenciada per molts factors com l’edat, el servei, la situació en l’estructura jeràrquica i la relació amb la pròpia família. En algunes ocasions el pas de sortir de l’armari ha suposat burles, agressions i assetjament continuat, encara que no és una conseqüència molt habitual .

El fet d’estar fora de l’armari no suposa que ho estigui en tots els àmbits. Hi ha persones que escullen només uns determinats àmbits: els amics, la família, a la feina ... Així pot ser que una persona hagi decidit només estar fora en determinats àmbits i no a tot arreu.

La relació amb la família

La prevalència de valors conservadors i/o la influència religiosa en gent gran de la nostra societat, han fet que moltes vegades les persones més properes siguin les darreres a conèixer aquesta circumstància.

L’Outing

L’Outing és aquell fenomen pel qual l’orientació d’una persona és comunicada a tercers sense consentiment de l’afectat. Aquest fenomen té especial incidència en zones rurals o poblacions mitjanes, on pot existir molt contacte entre la feina i la família.

Percepcions prèvies

Sovint preocupen les reaccions de companys al fet de sortir de l’armari. És per això convenient demostrar i contribuir a un lloc de treball sense interferències.

La majoria de percepcions negatives prèvies arriben mitjançant els comentaris despectius contra determinats col·lectius i en especial al gais. Qualsevol forma de llenguatge amb perjudicis o discriminatori no s’haurien de permetre. No es busca un tractament preferencial, simplement ser tractat amb dignitat i respecte com a qualsevol altre integrant del cos. Pel que fa al llenguatge en clau d’humor, doncs s’entén ha de ser en la mateixa intensitat i estil que qualsevol altra orientació.

El llenguatge és clau

El llenguatge òbviament s’ha de considerar en cada context. Quan no s’ està segur de com anomenar o referir-se a l’orientació d’algú, si fos necessari, caldria preguntar-ho per evitar malentesos.

Per exemple:


· Hi ha homes que tenen sexe amb homes, i algunes dones que en tenen amb dones, però que prefereixen identificar-se com heterosexual.
· La paraula homosexual no és acceptada per tothom com una forma de referir-se a la persona, ja que es tracta de la descripció mèdica de la condició. Per contra, algunes persones grans s’identifiquen aixi.
· Alguns gais es refereixen entre ells com “Marica” o “Maricón”. S’ha transformat el terme despectiu, usant-lo de forma positiva. Sempre cal veure el context, i al fet que dit per una tercera persona no sigui considerat amistosament.
· Molta gent es descriu com gai. També es fa referència al verb “entendre” referint-se a que es forma part d’aquesta minoria.
· Hi ha lesbianes que ara prefereixen descriure’s com gais.

Les dones ho tenen més fàcil ?

Sovint hi ha el tòpic de que les dones ho tenen més fàcil per sortir de l’armari ja que fent-ho adopten patrons de comportament masculins. Això no és cert, ja que moltes dones viuen una doble discriminació sexista i homofòbica al mateix temps.

No donem mai per suposat que tothom és heterosexual

En entrevistes amb ciutadans o aspirants és important no referir-se de forma que assumim que una persona té una determinada orientació. Aquest missatge podria fer veure amb qui interactuem que la seva forma de viure no està contemplada en la nostra organització.

A una dona ... Tens novio?
A un home ... A què es dedica la teva dona?

Amb aquesta frase, en cas de no conèixer aquesta persona, estem donant per fet que son heterosexuals. És recomanable fer ús d’un llenguatge neutral que englobi totes les orientacions.